Les Illes Balears han donat un nou impuls a la gestió, control i esterilització de les colònies felines amb una jornada tècnica adreçada als ajuntaments de l'arxipèlag. L'Administració autonòmica cerca deixar enrere la improvisació i avançar cap a un model coordinat, amb dades actualitzades i protocols comuns per a tot el territori.
Segons la darrera informació disponible, al registre oficial consten 1.759 colònies felines censades a les illes, encara que el mateix Govern admet que la xifra real és clarament superior. El repte ara passa per completar aquest mapa i disposar d'un cens actualitzat, reforçar les campanyes d'esterilització i assegurar que la gestió s'ajusta al que exigeix la Llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals.
Una jornada tècnica per alinear els ajuntaments amb la Llei 7/2023
La Conselleria dAgricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, ha celebrat la segona jornada tècnica centrada en l'aplicació de la Llei 7/2023 en matèria de colònies felines. La trobada s'ha organitzat en col·laboració amb la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i ha tingut lloc a la seu.
L'objectiu central de la sessió ha estat coordinar amb els ajuntaments les actuacions de control i esterilització dels gats comunitaris, aclarir dubtes jurídics i tècniques i explicar com aplicar a la pràctica el nou marc normatiu. La jornada dóna continuïtat a una primera trobada d'anàlisi de la llei celebrada el novembre del 2023, cosa que mostra que el procés és progressiu i requereix diverses fites de treball conjunt.
Des de la Conselleria s'insisteix que el desplegament de la normativa estatal, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el març de 2023 i en vigor des del setembre del mateix any, és un procés complex que exigeix informació clara, coordinació i criteris tècnics compartits. Per això, l'Administració autonòmica s'ha compromès a acompanyar els municipis amb formació i suport tècnic.
El director general Fernando Fernández ha remarcat que, encara que la competència directa sobre les colònies felines recau en els consistoris, el Govern "té l'obligació i la voluntat de brindar suport" perquè aquesta tasca es dugui a terme "amb garanties, amb rigor i amb una visió comuna a tot l'arxipèlag".
Protocol marc per a la gestió de colònies felines a les Illes Balears
Un dels pilars del nou model és el Protocol marc per a la gestió de colònies felines de Balears, elaborat pel Servei de Sanitat i Benestar Animal i publicat el passat 11 de desembre. Aquest document fixa els procediments bàsics i els requisits mínims que han de seguir els programes municipals de gestió.
El protocol s'emmarca en allò que estableix la Llei 7/2023 de Benestar Animal, que atribueix a les entitats locals la responsabilitat directa sobre les colònies de gats comunitaris i encarrega a les comunitats autònomes elaborar un marc de referència. Les Illes Balears han assumit aquest mandat amb la intenció de unificar criteris entre municipis, de manera que no hi hagi grans diferències de tractament segons el terme municipal.
Durant la jornada tècnica s'ha presentat detalladament aquest protocol, se n'han explicat els apartats principals i s'ha habilitat un espai per al debat i la resolució de dubtes. La idea és que els ajuntaments puguin adaptar el contingut a la seva realitat localperò partint d'unes bases comunes que garanteixin la protecció del benestar animal i la salut pública.
A més de l'explicació del protocol, s'ha ofert una actualització sobre el estat del desenvolupament reglamentari de la llei i una sessió específica dedicada al mòdul de colònies felines vinculat al Registre d'Identificació dels Animals de Companyia de Balears (Riacib), eina clau per a un control més precís, i es van abordar aspectes relacionats amb la gestió al terreny i la implicació de voluntariat.
Què és una colònia felina i per què s'insisteix al control poblacional
A efectes de la nova normativa i de la planificació autonòmica, es considera colònia felina un grup de gats de l'espècie Felis catus que viu en llibertat o semillibertat, amb un grau baix o nul de socialització, i que desenvolupa la seva vida al voltant dels humans per garantir la seva subsistència i les pautes per cuidar una colònia felina.
Lluny de ser un fenomen marginal, aquestes colònies són presents a barris, parcs, polígons i zones periurbanes de pràcticament tots els municipis. El seu maneig correcte té implicacions directes en la convivència veïnal, l'estat dels espais públics i la conservació de l'entorn.
La Conselleria subratlla que el control poblacional a través de programes municipals de gestió de colònies felines persegueix diversos objectius simultanis: millorar les condicions higièniques i de salubritat als entorns urbans, reduir el risc de propagació de malalties, protegir la salut i el benestar dels propis animals i prevenir la transmissió de zoonosi. Aquest enfocament de control poblacional és el que s'impulsa des de diferents nivells administratius.
En aquest context, Fernando Fernández ha explicat que la finalitat última és reduir l'impacte de les colònies sobre el medi ambient i sobre la salut, tant humana com animal, i encaminar-se cap al model de «colònies controlades». S'entén que una colònia està controlada quan més del 90% dels gats que la integren estan esterilitzats, cosa que frena de manera efectiva el creixement descontrolat; en aquest sentit s'han analitzat mesures com la gestió in situ davant del trasllat de colònies.
Com a pas intermedi, l‟Administració autonòmica s‟ha marcat un primer objectiu quantificable: aconseguir que, almenys, el 50% dels gats que viuen en colònies felines a Balears estiguin esterilitzats. A partir d´aquest llindar, l´experiència indica que és possible avançar de forma més sostinguda cap a taxes superiors d´esterilització.
Dades per illes: participació municipal i situació dels serveis
Durant la jornada s'han presentat els resultats del treball de recopilació de dades dut a terme durant el darrer any juntament amb els ajuntaments. Dels 67 municipis de les Illes Balears, un total de 45 han respost al qüestionari remès per la Direcció General, fet que suposa un 67,16 % de participació en aquesta primera fase.
Per illes, Mallorca concentra la major part dels consistoris i també la resposta més gran: 37 dels seus 53 ajuntaments han facilitat informació, cosa que equival a un 69,81 %, mentre que 16 encara no han contestat. A Menorca, només 3 dels 8 municipis (37,50%) han remès dades, i 5 segueixen pendents de resposta.
En el cas dEivissa, la implicació és més elevada: 4 dels 5 ajuntaments (80 %) han participat en el procés de recopilació d'informació, i en queda únicament un sense contestar. Formentera, per la seva banda, ha respost a través del seu únic consistori, cosa que representa un compliment del 100%.
El director general ha valorat positivament aquestes xifres inicials, i ha destacat que el retorn d'informació demostra que molts ajuntaments "ja s'han posat fil a l'agulla i han començat a organitzar-se per complir les obligacions que marca la llei". Amb tot, ha admès que encara queda feina per fer per aconseguir una resposta més homogènia al conjunt de l'arxipèlag.
Les dades recopilades assenyalen que la majoria dels municipis que han contestat disposen de serveis externs contractats per a la recollida i atenció d'animals, mentre que un nombre menor compta amb serveis propis o models mixtos. Aquesta diversitat d'estructures obliga a adaptar les eines de gestió i coordinació a cada realitat local.
Esterilització, cens i microxip: els reptes pendents
Més enllà de la foto general, la informació recollida revela avenços i mancances concretes a la gestió dels gats comunitaris. Una part important dels ajuntaments encara no disposa d'un mapatge complet ni d'un cens actualitzat de colònies felines, malgrat que es considera un pas bàsic per planificar les actuacions.
En canvi, la majoria dels municipis que han respost sí que han dut a terme campanyes d'esterilització durant l'any 2024, en alguns casos de manera continuada i en altres mitjançant actuacions puntuals. Aquestes campanyes són l'eina principal per frenar el creixement de les colònies i evitar que nous gats sense controlar s'hi incorporin.
Un dels punts amb més marge de millora és la identificació mitjançant microxip. Molts consistoris reconeixen que no han desenvolupat de forma sistemàtica aquesta tasca en relació amb els gats de colònia, o bé indiquen que la informació disponible podria respondre a altres sistemes de marcatge encara per verificar. La identificació és clau per a la traçabilitat sanitària i el seguiment veterinari.
La manca d'una identificació adequada complica el seguiment individual dels animals, la traçabilitat sanitària i la coordinació amb clíniques veterinàries i els registres oficials. Per aquest motiu, tant el Govern com els ajuntaments coincideixen que caldrà reforçar el treball en aquest àmbit si es vol avançar cap a un control real i documentat.
A la jornada s'ha insistit també en la rellevància d'articular sistemes de gestió que permetin registrar de manera ordenada les colònies, els exemplars, les incidències i les actuacions, cosa que fins ara, en molts casos, es feia amb mitjans molt bàsics o quedava en mans de voluntaris sense integració a cap base de dades comuna.
Cap a una gestió professionalitzada de les colònies felines
La implantació de la Llei 7/2023 i del Protocol marc balear es produeix en un context en què, tant a Espanya com a altres països europeus, s'aposta cada cop més per la professionalització de la gestió de les colònies felines. Durant dècades, el control d'aquests gats s'ha sustentat a la feina discreta de voluntaris i entitats, que sovint actuaven de forma gairebé artesanal.
Aquest escenari està canviant amb la incorporació de ferramentes digitals i criteris tècnics més homogenis. Plataformes especialitzades permeten als consistoris i al voluntariat registrar colònies i exemplars, geolocalitzar incidències i planificar actuacions seguint el conegut mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn), que s'ha consolidat com a referència per al control poblacional.
A nivell estatal i europeu, cada vegada més municipis opten per recolzar-se en aquest tipus de solucions per coordinar voluntaris, veterinaris i personal tècnic, complir les obligacions legals i disposar de dades fiables per a la presa de decisions. L'experiència acumulada a diferents ciutats demostra que, quan la gestió es basa en informació estructurada i protocols clars, disminueixen els conflictes veïnals i millora el benestar dels animals.
A les Balears, la posada en marxa del mòdul específic de colònies felines al Registre d'Identificació dels Animals de Companyia (Riacib) s'inscriu en aquesta mateixa lògica de modernització. L'objectiu és que les colònies de gats comunitaris deixin de ser una realitat difusa i passin a estar integrades a les polítiques públiques de benestar animal i salut.
El Govern ha deixat clar que la seva intenció és que els ajuntaments no afrontin sols aquest canvi de model, sinó que comptin amb suport tècnic, formació i eines que els ajudin a transformar un problema tradicionalment percebut com a difícil de gestionar en una política estable i basada en evidències.
Amb la combinació d'un marc legal específic, un protocol autonòmic, dades cada cop més detallades per municipi i el reforç de les campanyes d'esterilització i identificació, les Illes Balears es troben en una fase clau per consolidar un sistema de control i esterilització de colònies felines més ordenat, transparent i eficaç, que tingui en compte tant la protecció dels animals com la convivència als entorns urbans.
