Alhora, s'ha fet evident que una gestió eficaç de les colònies felines exigeix alguna cosa més que bona voluntat i voluntariat: requereix dades fiables, planificació i coordinació entre administracions, associacions i persones cuidadores. Iniciatives locals, projectes ciutadans i convenis amb col·legis veterinaris estan intentant cobrir aquest forat, mentre la Llei de Benestar Animal marca noves obligacions per als municipis.
Ajuntaments que professionalitzen la cura: carnets i acreditacions
Un dels passos més visibles en aquesta nova etapa és la acreditació oficial de les persones que alimenten i cuiden colònies felines. Municipis com Puerto de la Cruz, Segòvia o Alba de Tormes han començat a lliurar carnets que identifiquen les cuidadores autoritzades, amb l'objectiu d'ordenar una tasca que durant anys s'ha desenvolupat gairebé invisible.
En Puerto de la Cruz, l'Àrea de Benestar Animal ha posat en marxa un carnet oficial d'alimentador/a de colònies felines. La mesura busca regular qui pot subministrar menjar, sota quines condicions i amb quins criteris higienicosanitaris, evitant alimentacions descontrolades i conflictes amb el veïnat. Les persones interessades han de dirigir-se a làrea municipal corresponent, on sels informa dels requisits, del procediment per sol· licitar el carnet i de les normes que hauran de respectar al carrer.
La regidora responsable ha remarcat que aquesta acreditació suposa un reconeixement explícit de la tasca altruista que moltes persones porten temps fent. Alhora, el consistori vol que aquesta activitat estigui emmarcada en un model tècnic de gestió, vinculat al mètode CER i als protocols de benestar animal i convivència veïnal.
En Alba de Tormes, l'ajuntament també ha fet un pas similar amb el seu Programa Municipal de Gestió de Colònies Felines, lliurant els primers carnets a les persones cuidadores autoritzades. Aquestes acreditacions formalitzen una xarxa de voluntariat que s'encarrega d'alimentar, netejar i supervisar els punts on s'ubiquen les colònies, seguint les directrius municipals i ajudant a mantenir-ne un cens actualitzat de gats comunitaris.
La ciutat de Segòvia ha reforçat a més la part formativa. Prop de 40 participants van assistir a una jornada en què es van lliurar nous carnets, es va presentar la imatge que identificarà les colònies felines i es van oferir pautes pràctiques per a la gestió responsable i la convivència amb el veïnat. Al voltant de 80 persones estan actualment acreditades per cuidar colònies, sent les úniques autoritzades per alimentar-les, cosa que permet evitar duplicitats i conflictes a la via pública.
Mètode CER: base de la gestió ètica dels gats comunitaris
La majoria d'aquests programes municipals es recolzen al mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn), que s'ha consolidat com a eina de referència per al control ètic de les colònies felines. Aquest sistema consisteix a capturar els gats comunitaris, esterilitzar-los, desparasitar-los, identificar-los i tornar-los al lloc d'origen, evitant així ventrada constants i una reproducció sense control.
En Beasain, l'ajuntament ha renovat el conveni amb l'associació Lau Katu Beasain per continuar amb el programa municipal de gestió de colònies felines basat precisament en el CER. Segons destaquen, aquest mètode permet reduir lentament el nombre d'animals al carrer, millorar el seu estat de salut i minimitzar les molèsties a l'entorn, sempre sota criteris d'acord amb la legislació basca de protecció animal.
Com a part de les novetats, Beasain cedirà un local municipal a l'associació per a emmagatzemar material i acollir els gats recentment esterilitzats durant el postoperatori. D'aquesta manera s'evita dependre exclusivament de domicilis particulars i es professionalitza el procés. A més, es manté un sistema d'acreditació per controlar qui pot alimentar les colònies, a quins punts i amb quin tipus d'aliment, buscant garantir la neteja i la salubritat de l'entorn.
L'experiència de Lanzarote il·lustra per què el CER és tan rellevant. Mentre la presència de gossos vagant per l'illa s'ha aconseguit reduir de manera notable, les colònies de gats segueixen creixent si no s'apliquen programes d'esterilització continuats. La protectora Sara explica que treballen tot l'any fent cirurgies de gats comunitaris perquè, si no s'actua, cada temporada de zel es tradueix en noves ventradas que acaben abandonades o malvivint al carrer.
Des de l'entitat incideixen en un missatge clar cap a les institucions: un gat pot ser fèrtil en només cinc mesos, per la qual cosa és fonamental que els ajuntaments assumeixin la seva responsabilitat, apliquin el mètode CER i reforcin les campanyes d'esterilització i conscienciació. En cas contrari, les colònies continuen creixent i el problema es trasllada al futur, amb més animals en risc i tensió afegida als barris.
Dades, tecnologia i transparència: el gran repte pendent
Aplicar correctament una gestió integral de colònies felines no només implica capturar i esterilitzar. És imprescindible comptar amb informació fiable sobre quants gats comunitaris hi ha, on són i quina és la seva situació. Sense censos ni estadístiques mínimes, les decisions sobre pressupostos, recursos veterinaris o nombre d'esterilitzacions necessàries es converteixen en conjectures, i les colònies mai no s'acaben d'estabilitzar.
Per això han sorgit iniciatives com la plataforma Meowmetrics, creada per professionals de la biologia i ja implantada a municipis com Getafe. Aquesta eina digital permet a ajuntaments i voluntariat censar colònies, crear fitxes individuals dels gats, registrar incidències i coordinar actuacions d'una manera senzilla, traslladant a un entorn digital el treball diari que fan les persones gestores al carrer.
A Getafe, per exemple, s'han arribat a censar més d'un centenar de colònies amb uns 900 gats comunitaris. A partir d'aquestes dades, el consistori n'ha posat en marxa una campanya d'esterilització massiva que ja ha arribat a més de la meitat de la població felina de colònies, per tal d'aproximar-se a un percentatge d'animals esterilitzats que permeti estabilitzar-ne el nombre i reduir ventrada descontrolades.
Alhora, projectes ciutadans com l'impulsat per Consells per a Mascotes tracten de suplir la manca dinformació oficial. Un grup de voluntaris han sol·licitat dades sobre colònies felines i gestió CER a milers d?ajuntaments espanyols. El resultat ha evidenciat una gran manca de registres homogenis: la majoria de municipis no ha respost en termini, alguns al·leguen manca de mitjans o desconeixement i altres ni tan sols disposen de xifres bàsiques sobre gats comunitaris.
Aquesta situació s‟agreuja per l‟absència d‟estadístiques específiques a escala estatal. Organismes com l'Institut Nacional d'Estadística no recullen dades sobre colònies felines, i els informes existents, tant públics com privats, es basen en estimacions parcials o enquestes. A la pràctica, ningú no sap amb exactitud quants gats comunitaris viuen a Espanya, ni quin és el grau real d'implantació del mètode CER als municipis.
Convenis, finançament i model de coresponsabilitat
La resposta institucional a la gestió de colònies felines adopta diferents formes segons el territori, però tendeix cap a un model de coresponsabilitat entre administracions, col·legis veterinaris, associacions i ciutadania. Un exemple clar és el conveni signat a la Ciutat Autònoma de Melilla amb el Col·legi de Veterinaris, que inclou un Pla de Control de Colònies Felines integrat dins un programa més ampli de lluita antiràbica i atenció a animals sense propietari.
Aquest acord assigna una dotació econòmica específica per al projecte CES, a més de partides per a vacunació antiràbica, desparasitació, atenció d'urgència i cures al centre d'acollida d'animals. Veterinaris col·legiats s'encarreguen d'explorar, vacunar i desparasitar els animals, informant els responsables sobre la importància de la identificació amb microxip, i assumint també l'atenció de gats abandonats recollits pels serveis municipals.
En contrast, altres ciutats mostren les dificultats d'encaixar la gestió de colònies felines en els temps i els requisits administratius. L'Ajuntament de Alacant ha hagut de renunciar a una subvenció provincial destinada a programes d'esterilització i control de colònies en no poder justificar l'ús dels fons dins del termini previst. Tot i que el consistori assegura que s'han fet esterilitzacions i actuacions veterinàries, la manca d'ajust als terminis de la convocatòria ha suposat la pèrdua d'aquest finançament.
Aquest tipus de situacions alimenta el debat polític sobre el grau de planificació municipal en benestar animal. Mentre l'oposició critica la pèrdua de recursos públics i reclama un pla estable de control de colònies felines, des del govern local s'insisteix que el treball sobre el terreny sí que s'està duent a terme, encara que amb problemes de tramitació.
En paral·lel, municipis mitjans i petits continuen signant convenis amb associacions protectores i entitats locals per a externalitzar part de la gestió, però mantenint la competència pública. Es tracta d'una fórmula que combina finançament municipal, experiència del tercer sector i participació del voluntariat, tot i que continua pendent assolir una homogeneïtat mínima en criteris, recollida de dades i nivells de servei entre territoris.
El conjunt d'aquestes iniciatives dibuixa un escenari on les colònies felines han passat de ser un fenomen gairebé invisible a un tema central a les polítiques de benestar animal municipals. Carnets de cuidador, programes CER, plataformes digitals i convenis amb veterinaris apunten a un canvi denfocament: de la improvisació a la planificació. Tot i això, la manca de dades fiables, les dificultats administratives i la dependència del voluntariat demostren que encara queda un llarg camí per recórrer perquè totes les ciutats i pobles comptin amb una gestió estable, ètica i eficaç dels seus gats comunitaris.
