Entre protocols, projectes pilot, conflictes polítics i noves plataformes digitals, els municipis busquen fórmules viables per controlar la població felina, garantir la convivència veïnal i complir la llei sense desbordar els seus recursos. El mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn) i la col·laboració del voluntariat es consoliden com a eixos centrals daquest canvi de model.
La Llei 7/2023 i l'obligació de gestionar les colònies felines
La Llei 7/2023 de Benestar Animal ha suposat un abans i un després en la manera com els ajuntaments aborden la presència de gats comunitaris en carrers, places i parcs. La norma estableix que la gestió de les colònies felines és competència municipal, obligant els consistoris, amb independència de la seva mida, a assumir un paper actiu.
Fins fa poc, l'atenció a aquests animals requeia gairebé exclusivament en persones voluntàries y associacions que actuaven amb els seus propis recursos i, moltes vegades, sense un suport institucional clar. Amb la nova llei, els consistoris han dorganitzar aquesta col·laboració, establir protocols i assegurar un marc dactuació estable i documentat.
En aquest context, el programa CER (Captura, Esterilització i Retorn) s'ha consolidat com a mètode de referència recomanat per les administracions públiques. La filosofia és senzilla: capturar els gats, esterilitzar-los i tornar-los al seu territori, ja estabilitzats sanitàriament, per evitar ventradas incontrolades i reduir conflictes.
A més, la normativa estatal s'acompanya de impuls des del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 a programes ètics de gestió felina que inclouen no només l'esterilització, sinó també la identificació, control sanitari, l'alimentació adequada i la neteja de l'entorn.
Mètode CER i gestió ètica: del paper a la pràctica
En municipis com Binèfar o Alba de Tormes, el mètode CER s'està aplicant de forma estructurada, amb reglaments específics i equips de persones autoritzades per capturar i atendre els gats. A Binèfar, la Regidoria de Medi Ambient ha anunciat la posada en marxa d'actuacions CER en dues de les dotze colònies registrades al municipi.
Segons expliquen des d'aquest consistori, les colònies es formen principalment per animals abandonats o perduts i, així com per ventrada nascudes al carrer de gates sense esterilitzar que passegen lliures des dels seus domicilis. L'objectiu del programa és controlar la superpoblació i millorar tant la salut dels animals com la convivència amb el veïnat.
L'enfocament CER a Binèfar s'emmarca en un programa ètic de gestió felina que inclou l'esterilització dels gats, la identificació, el seguiment sanitari, una alimentació controlada i la desinfecció i neteja periòdica de les zones on viuen. La premissa és que les colònies estiguin gestionades per persones acreditades, amb els animals esterilitzats i censats.
En Alba de Tormes (Salamanca), l'ajuntament ha regulat amb detall aquest model de gestió ètica mitjançant un programa municipal aprovat per Resolució d'Alcaldia. El document defineix les colònies controlades com a grups de gats esterilitzats quirúrgicament que conviuen en un espai públic i que estan sota supervisió sanitària, destacant que el CER és, avui dia, l'únic mètode considerat eficaç per frenar el creixement d'aquests grups.
Per organitzar el treball, el consistori d'Alba de Tormes ha elaborat un mapa de colònies codificades del CF-01 al CF-10, amb ubicacions com el carrer Sant Esteve, carrer Hospital, carrer Santa Isabel, el parc L'Espolón, diferents zones d'habitatges socials, el carrer Parada o el Pinar d'Alba. Aquest inventari està obert a la incorporació de nous punts a mesura que es detectin més grups de gats comunitaris.
Protocols municipals: captura, esterilització, retorn i cures diàries
El protocol d'Alba de Tormes reflecteix el tipus de procediments que cada cop més municipis estan implantant. La intervenció comença amb la captura mitjançant gàbies parany, realitzada per personal autoritzat per tal de minimitzar l'estrès dels animals. Un cop atrapats, els gats es traslladen a clíniques veterinàries concertades, on es fa una revisió completa.
Si no es detecten patologies greus, es procedeix a l'esterilització quirúrgica per eliminar la capacitat reproductora. Paral·lelament, s'identifica cada animal amb microxip, es genera un passaport amb un nom assignat i es completen les desparasitacions internes i externes, així com la vacunació. L'objectiu és que, en un termini màxim de 24 hores, el gat es pugui tornar a la seva colònia d'origen, ja estabilitzat i amb un historial sanitari registrat.
La gestió diària d'aquests grups recau a les persones cuidadores acreditades per l'ajuntament, que reben un carnet identificatiu. Aquestes persones voluntàries s'encarreguen de proporcionar aliments, controlar l'estat general dels gats i mantenir la neteja de la zona, en coordinació amb els serveis municipals.
El reglament d'Alba de Tormes estableix, a més, normes estrictes sobre l'alimentació. Només es permet l'ús de pinso sec per considerar-se més higiènic i adequat per a la salut dels animals, es prohibeix deixar menjar directament a terra, obligant a utilitzar recipients, i no es permet alimentar amb sobres domèstics o deixalles. Quan és possible, el menjar es col·loca en àrees discretes i poc visibles per evitar molèsties.
Al mateix document es recullen prohibicions alineades amb la Llei 7/2023, com el sacrifici de gats (llevat de motius sanitaris justificats per un veterinari), el confinament d'individus no socialitzats o l'abandó d'animals. També es limita la retirada o reubicació de colònies a casos excepcionals relacionats amb riscos per a la biodiversitat o la salut pública, i sempre sota supervisió tècnica.
La normativa local fixa igualment obligacions per a la ciutadania: respectar els gats i les seves instal·lacions, no fer malbé menjadores ni refugis, i adoptar mesures perquè altres animals domèstics, especialment els gossos, no posin en perill les colònies controlades.
Altafulla i la dignificació dels espais per a gats comunitaris
Mentre alguns ajuntaments se centren en els aspectes normatius i sanitaris, altres posen l'accent a millorar les condicions físiques dels llocs on viuen els gats. És el cas d'Altafulla, on el consistori ha habilitat quatre colònies noves amb casetes per ordenar la presència d'aquests animals a l'espai públic.
Les colònies s'han ubicat a la plaça Nova, la plaça Boters, el carrer de les Moreres i el carrer Tarongers, amb instal·lacions que busquen concentrar els gats en punts concrets, reduir la dispersió en carrers i portals, i facilitar un control més eficaç per part del personal voluntari i els serveis municipals.
El regidor de Protecció Animal d'Altafulla, Dani Franquès, ha subratllat que aquestes noves infraestructures permeten «dignificar» els espais on resideixen els gats comunitaris, alhora que ajuden a millorar la convivència amb el veïnat. Es pretén combinar criteris de benestar animal amb una presència ordenada a la via pública.
L'ajuntament altafullenc recalca la importància de la implicació ciutadana i fa una crida a les persones interessades a col·laborar com a voluntàries per a la cura de les colònies. Els qui hi vulguin participar poden posar-se en contacte amb la responsable designada, Mar Riambau, a través del telèfon municipal 977 65 00 08, per tal de coordinar tasques i evitar actuacions desordenades.
Amb aquest tipus d'iniciatives, Altafulla se suma a la tendència de assumir les colònies felines com a part de la ciutat, dotant-les d'estructures de refugi i menjadores específiques que permetin un seguiment sanitari i poblacional més rigorós.
Cendrer i el paper clau de les associacions locals
En municipis més petits, la gestió de les colònies felines descansa en bona mesura en la col·laboració amb associacions protectores. Un exemple és Cenicero, a la Rioja, on l'entitat Gatosdelacity fa uns cinc mesos que assumeix la coordinació de les colònies felines de la localitat.
Des de l'entrada en vigor de la llei estatal de benestar animal, la competència formal sobre les colònies recau als ajuntaments, que poden signar acords o encomanar la gestió a entitats externes. A Cenicero, aquesta tasca es canalitza a través de Gatosdelacity, que calcula l'existència d'unes onze colònies amb uns 200 gats en total.
En aquest breu període de temps, l'associació ha aconseguit esterilitzar al voltant de quaranta gats i gestionar-ne l'adopció d'una vintena. A més d'aplicar el mètode CER, el col·lectiu ha instal·lat casetes i menjadores amb dispensadors de menjar i aigua, i ha designat una persona responsable de cada colònia per coordinar l'alimentació i el seguiment.
L'arrencada del projecte no ha estat exempta de dificultats: Gatosdelacity va haver d'afrontar un brot de panleucopènia felina, una malaltia greu i molt contagiosa entre gats. Tot i això, l'associació assegura que ha aconseguit organitzar-se amb eficàcia, comptant amb la col·laboració del centre veterinari Malpica de Nájera per a les atencions sanitàries necessàries.
La protectora destaca també la implicació econòmica i logística de l'Ajuntament de Cenicero, que ha habilitat un pressupost per cobrir esterilitzacions i altres despeses veterinàries, a més de cedir una seu perquè l'entitat pugui desenvolupar la seva feina. Per a l'organització, aquest tipus de suport institucional és clau per consolidar la gestió ètica de les colònies en el temps.
Oriola: subvencions, contractes i debat polític
El desplegament de polítiques públiques per gestionar colònies felines no està exempt de controvèrsies. A Oriola (Alacant), el debat s'ha centrat en la pèrdua d'una subvenció provincial per a l'esterilització de gats i en la manera com l'ajuntament ha estructurat el servei.
El grup municipal Canviem Oriola va denunciar que la Regidoria de Sanitat va renunciar a una ajuda de la Diputació d'Alacant per valor de 12.032,08 euros destinada a lesterilització de gats en nuclis urbans. Segons aquesta formació, el consistori hauria acceptat inicialment la subvenció però desistit d'ella setmanes després, en no haver-se adjudicat a temps el contracte de l'anomenat Pla de xoc d'esterilització de gats.
Des de Canviem es qüestiona la gestió municipal de les subvencions i es reclama transparència sobre els motius pels quals, segons ell, el contracte d'esterilització de colònies seguia sense resoldre's, recalcant que la pèrdua d'ajudes públiques minva la capacitat de l'ajuntament per complir les obligacions marcades per la legislació de benestar animal.
L'equip de govern, a través del Grup Popular, ha rebutjat aquestes acusacions i sosté que el servei de control de colònies felines està plenament operatiu mitjançant un contracte municipal adjudicat el 21 d'octubre del 2025. La regidora de Sanitat, Irene Celdrán, ha detallat que el pla compta amb un pressupost total de 131.347,68 euros i una durada de quinze mesos.
El contracte es divideix en dos lots: un per a Oriola Costa, amb una previsió de 400 esterilitzacions de gats sense propietari, i un altre per al nucli urbà i pedanies, amb unes 240 intervencions programades dins el pla municipal de control poblacional i benestar animal. El govern local defensa que aquesta estructura garanteix la continuïtat del servei fins, almenys, novembre del 2026.
Pel que fa a la subvenció provincial, l'equip de govern argumenta que la quantia de lajuda i les seves condicions dexecució no encaixaven amb el contracte ja en marxa, i que modificar-lo o iniciar un procediment específic per aprofitar aquests fons hauria fragmentat el servei i multiplicat la càrrega administrativa. Assegura, a més, que el programa municipal funciona amb normalitat i que rep una valoració positiva tant dels serveis tècnics com de les persones voluntàries que col·laboren amb les colònies.
Meow Metrics: dades, tecnologia i gestió professionalitzada
Més enllà de les iniciatives locals, han començat a sorgir eines tecnològiques dissenyades específicament per a la gestió de colònies felines, amb l'objectiu de donar suport als ajuntaments en aquesta nova responsabilitat. Una de les solucions que s'està implantant a Espanya és Meow Metrics, una plataforma GovTech que actua com a infraestructura digital comuna per a administracions, gestores de colònies i clíniques veterinàries.
La idea de què parteix Meow Metrics és que, sense dades fiables, la gestió de colònies resulta improvisada i depèn en excés de lesforç individual del voluntariat. Per això, la plataforma ofereix un sistema de treball col·laboratiu amb rols diferenciats i accés compartit a la informació, permetent registrar cada colònia, cada gat i cada actuació de manera geolocalitzada i traçable.
Actualment, l'eina està operativa a 46 municipis i districtes d'Espanya i dels Estats Units, on s'utilitza per ordenar les colònies felines urbanes, coordinar esterilitzacions dins de programes CER i millorar la presa de decisions públiques. A la pràctica, Meow Metrics facilita que ajuntaments, associacions i veterinaris treballin sota un mateix marc de dades.
Segons les dades difoses per la companyia, la plataforma ja ha registrat 775 colònies felines i 2.598 gats controlats, amb la participació activa de 581 usuaris entre personal municipal, voluntariat i professionals veterinaris. En total, suma més de 2.500 avisos i incidències i més de 1.000 actuacions documentades, des de captures per esterilitzar fins a seguiments sanitaris.
Si es calcula que cada intervenció suposa uns 30 minuts de treball efectiu, el sistema acumula al voltant de 1.800 hores de gestió estructurada que abans quedaven disperses en fulls de càlcul, xats de missatgeria o notes personals. Aquest temps, en quedar documentat, es transforma en informes, memòries tècniques i evidències que es poden utilitzar tant per planificar polítiques públiques com per justificar despeses i sol·licitar finançament.
Un dels elements que els promotors de Meow Metrics destaquen és la capacitat de generar automàticament projectes i memòries a partir de les dades ja introduïdes. Això permet als tècnics municipals preparar en minuts la documentació necessària per optar a subvencions estatals, autonòmiques o provincials, i reduir notablement la càrrega administrativa.
La solució està dissenyada per integrar-se amb sistemes municipals existents, plataformes GIS i entorns de Smart City, de manera que la gestió de colònies felines s'incorpori a la resta d'eines de planificació urbana. El seu desplegament arriba a comunitats com Madrid, Catalunya, Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa, Balears i Ceuta, i també s'està estenent a altres països, amb acords de col·laboració a França, el Regne Unit, Andorra o Corea del Sud.
Amb aquest tipus de propostes, la gestió de les colònies felines deixa de dependre únicament de la bona voluntat del voluntariat i passa a formar part d'una política pública estable, documentada i avaluable, amb dades que permeten justificar decisions davant de la ciutadania i d'altres administracions.
La combinació de canvis normatius, iniciatives municipals concretes, col·laboració associativa i suport tecnològic està transformant, de mica en mica, la manera com els gats comunitaris conviuen amb les persones en pobles i ciutats. Encara que persisteixen reptes en matèria de finançament, coordinació i sensibilització, es consolida un model en què el mètode CER, la participació del voluntariat acreditat i l'ús de plataformes de gestió es converteixen en eines clau per compatibilitzar el benestar animal amb la convivència i la salut pública.
