Tot i que ens ho han dit i repetit moltes vegades, el gat és un animal que segueix mantenint prà cticament intacte el comportament de la famÃlia. Si bé és cert que amb respecte y afecte es pot arribar a adaptar sense problemes a viure amb els humans, la realitat és que és ell qui decideix si ho farà o no.
És possible domesticar un pelut que no ha tingut contacte amb humans? La realitat és que no. Però al carrer hi viuen altres felins que, una vegada, van tenir una famÃlia i que necessiten ajuda. Descobreix com amansir un gat salvatge i quina diferència hi ha entre un gat feral, un gat esquerp i un gat simplement desconfiat.
Què és un gat feral?
Primer de tot, és important saber què és un gat feral. Per moltes ganes que vulguem ajudar-los y protegir-los, hi ha un tipus de felà al qual us serem de més ajuda si simplement el deixem en un lloc segur, a l'exterior, que si per contra decidim portar-lo a casa. El gat feral no vol viure entre quatre parets. Vol ser lliure.
Es tracta d'un animal que no ha viscut amb una famÃlia humana i que, per tant, no sap què és però tampoc ho vol saber. Per ell, els humans suposen un perill potencial, a excepció d'aquell que el porta de menjar de manera constant i respectuosa. És molt important tenir això en compte cada vegada que vulguem amansar un gat salvatge i tenir present que els ferals només volen viure a llibertat.
Molts gats ferals formen part de colònies controlades, on s'aplica el mètode CER (captura, esterilització i tornada). En aquestes colònies se'ls sol identificar amb un tall a l'orella, cosa que indica que estan esterilitzats i que pertanyen a un grup controlat. Aquest tipus de gats, encara que tolerin la persona que els alimenta, no solen arribar a gaudir de la convivència dins una llar.
Quan un gat feral entra en un espai tancat de forma accidental (per exemple, un soterrani o un garatge), podeu mostrar estrès intens: s'amaga, bufa, gruny i evita qualsevol contacte. En aquests casos, forçar la convivència a casa pot ser traumà tic per a lanimal. El més recomanable és valorar amb una protectora o amb la colònia a què pertanyi si el millor per a ell és ser tornat al seu entorn controlat.
Convé diferenciar el gat feral d'un gat espantat o abandonat. Un gat que mai ha viscut en una casa pot semblar esquerp o salvatge al principi, però acostuma a mostrar senyals que està disposat a acostar-se a poc a poc: maula buscant comunicació, s'interessa per les persones, es relaxa alguna cosa quan se li parla amb veu suau o accepta el menjar a poca distà ncia.
Com amansir o domesticar un gat salvatge?
Una vegada que hem localitzat a un gat que no s'espanta tan rà pidament dels humans i que fins i tot s'apropa a ells buscant atenció, haurem de guanyar-nos la seva confiança a través del menjar. En viure al carrer, aquest animal té molts problemes per trobar menjar, molts més que els ferals ben integrats en colònies, de manera que no és estrany que estiguin famèlics o molt prims.
El menjar ideal per a aquest fi és la humida (llaunes), ja que té un aroma intens i sol resultar molt més apetitosa que el pinso sec. Obrirem una llauna, es la ensenyarem i després posarem el contingut en una menjadora. Després, ens allunyarem uns metres perquè no se senti intimidat. Quan hagi acabat, agafarem el plat i ens en anirem, però tornarem cada dia a la mateixa hora i farem exactament el mateix, mantenint-ne una rutina estable que li transmeti seguretat.
AixÃ, més aviat que tard ens s'associarà amb alguna cosa positiva (el menjar), i podrem mantenir-nos cada cop més a prop seu fins que arribi un dia en què ens deixarà acariciar-lo. Convé començar amb carÃcies molt suaus a la zona del cap i el llom, evitant al principi la panxa i la base de la cua, que solen ser à rees més sensibles per a molts gats.
A mesura que el gat vagi relaxant la seva postura (parpelleigs lents, cua sense tensió, cos més estirat), podrem anar escurçant la distà ncia i ampliant el contacte, sempre vigilant que no apareguin senyals de por o estrès com esbufecs, urpades a l'aire, orelles cap enrere o cos molt encongit. En aquest punt és millor fer un pas enrere i reduir la intensitat de la interacció.
Més endavant, quan ja es mostri afectuós amb nosaltres, podrem agafar-lo i portar-lo amb el transportÃ. L'ideal és acostumar-ho abans a la presència del transportÃ, deixant-lo a prop de la zona de menjar, amb una manta i premis al seu interior, perquè ho percebi com un refugi segur i no com un parany. AixÃ, el dia que necessitem portar-lo al veterinari o introduir-lo a casa, el procés serà menys estressant.
Un detall important és oferir-li sempre un espai propi quan arribi a la llar: una habitació tranquil·la, amb amagatalls, rascador, sorral i zones elevades. Durant els primers dies és normal que el gat es mostri molt alerta, s'amagui o amb prou feines es mogui, però si respira amb normalitat, menja, beu i utilitza la safata, sol ser una fase d'adaptació que millora amb temps y paciència. No hem de forçar el contacte fÃsic si ell no ho inicia.
De vegades, algunes protectores o associacions recomanen valorar, després d'un perÃode raonable d'adaptació, si el gat mostra un potencial real de socialització. Si passat un temps llarg continua sense acostar-se mai, no gaudeix de la companyia humana i roman en mode defensa de forma constant, pot ser que sigui un gat massa feral per a la vida d'interior i calgui valorar, amb assessorament professional, l'opció que torni a un entorn controlat a l'exterior.
Gats esquerps i gats que reaccionen de forma agressiva
Tens un gat esquerp i no saps què fer? Hi ha gats que, tot i haver viscut en una casa, mostren desconfiança i reaccions que es perceben com a agressives. Els gats són en general mascotes molt independents i solità ries, encara que hi ha una gran variabilitat individual. A més, gaudeixen d'una reputació injusta, sent considerats com que tenen reaccions inesperades o directament com traïdors.
Per desgrà cia, aquestes reaccions són freqüents, però més que ser inesperades, la major part de les vegades són malinterpretades o fins i tot no enteses, podent provocar-les sense voler els mateixos propietaris. Acariciar massa temps, envair el seu espai sense avÃs o manipular zones sensibles del cos pot desencadenar una urpada o una mossegada que en realitat és una senyal d'incomoditat i no de maldat.
Per reduir aquestes conductes esquerpes és fonamental respectar el llenguatge corporal del gat: cua copejant el terra, orelles lleugerament cap enrere, pupil·les molt dilatades o moviments bruscos indiquen que necessita un descans. Si es respecten aquests lÃmits, molts gats milloren notablement la seva tolerà ncia al contacte i aprenen que la presència humana és predictible i no invasiva.
També és útil oferir enriquiment ambiental (rascadors, prestatgeries altes, joguines de caça, amagatalls) i establir rutines de joc suau i sessions de menjar a la nostra presència. Aquests canvis petits permeten redirigir part de la seva energia i reduir l'acumulació de tensió que pot acabar en reaccions agressives.
Consells clau per amansar un gat salvatge, esquerp o desconfiat
- Paciència i constà ncia: amansar un gat salvatge o molt poruc pot ser una tasca llarga i requereix repetir les mateixes rutines dià ries durant setmanes o mesos.
- seguretat primer: si es tracta d'un gat que no està gens acostumat a l'humà , cal ser molt cautelós perquè podria ser perillós. És millor fer servir guants de protecció i evitar agafar-lo per força.
- reforç positiu: mai no s'ha de castigar el gat per bufar o amagar-se. Cal premiar amb menjar, joguines o paraules suaus cada petit avenç, com permetre que ens acostem una mica més.
- Suport professional: davant de dubtes sobre el seu comportament o agressivitat, convé consultar amb un veterinari o etòleg felÃ, que poden valorar si hi ha un problema de salut o de comportament que requereixi tractament especÃfic.
Important: si es tracta d'un gatet cal ser rà pids. L'atraurem amb menjar i el ficarem al transportà o gà bia per portar-lo ja sigui a la seva nova llar oa una protectora. El mateix hem de fer si és un gat jove o adult del que sospitem que ha estat abandonat recentment. Aquests animals no tenen moltes possibilitats de sobreviure al carrer, però sà que solen adaptar-se molt millor que un feral pur a la vida a casa si es treballa amb paciència, respecte i bons recursos de socialització.
Amb temps, rutina i un enfocament centrat en el benestar del gat, molts felins que semblaven completament salvatges o esquerps arriben a convertir-se en companys afectuosos, encara que sempre amb la seva pròpia personalitat i lÃmits. Observar els seus senyals, respectar-ne el ritme i oferir-los una vida segura és la millor manera d'ajudar-los, ja sigui dins de casa o en una colònia controlada a l'aire lliure.
Espero que aquest article t'hagi estat útil 