La convivència amb les agrupacions de felins a les nostres ciutats i entorns naturals s'ha convertit en un tema que genera tanta passió com controvèrsia. Amb l'entrada en vigor de la normativa de benestar animal, la responsabilitat del control d'aquestes colònies de gats de carrer ha recaigut directament sobre les espatlles dels ajuntaments, que es veuen a la tessitura de equilibrar la cura dels mininos amb la protecció de la fauna autòctona i la salut pública. No és una tasca senzilla, especialment quan entren en joc factors com ara el pressupost municipal i la sensibilitat dels veïns.
En els últims mesos, diversos informes i experiències locals han posat de manifest que el maneig d'aquests punts d'alimentació no només afecta els gats mateixos. La realitat és que es generen efectes en cadena que transformen l'ecosistema circumdant, atraient altres espècies i modificant el comportament d'animals que hi vivien. Mentre alguns municipis aconsegueixen avenços significatius amb censos i esterilitzacions, altres es troben completament desbordats per la manca de mitjans i la pressió d'una població de gats que no para de créixer si no s'actua amb rapidesa i contundència.
L'impacte real de les colònies a la biodiversitat insular
Investigacions recents dutes a terme a territoris com Tenerife han encès les alarmes entre els experts en conservació. En analitzar les zones properes a les menjadores felins, els científics han descobert que la població de rèptils locals, com el llangardaix tizón, cau en picat. De fet, s'estima que a les àrees on no hi ha gats existeix un nombre d'exemplars un 120% més gran que als voltants d'aquestes colònies. Resulta que els felins tenen una clara preferència per caçar els individus més grans, cosa que acaba per minvar la capacitat de recuperació de l'espècie i redueix la mida mitjana dels supervivents.
Però el problema no es queda només a la caça directa. S'ha comprovat que aquests llangardaixos han començat a freqüentar les menjadores per alimentar-se del pinso dels gats, cosa que altera la seva dieta natural. Encara que això els fa guanyar pes, no compensa el risc d'estar tan a prop dels depredadors. A més, aquests punts de menjar es converteixen en un autèntic imant per a altres animals que ningú vol veure a prop en excés, com rates, coloms o fins i tot espècies exòtiques invasores, cosa que acaba per posar de cap per avall l'equilibri ecològic de la zona.
Gestió municipal i el repte del mètode CER
Per intentar posar ordre en aquest caos, moltes localitats espanyoles han apostat fort pel programa CER de captura, esterilització i retorn, que consisteix a capturar, esterilitzar i retornar l'animal al seu entorn. A ciutats com Getafe, aquest sistema ja ha permès esterilitzar un 80% del cens felí, utilitzant fins i tot aplicacions informàtiques per geolocalitzar les colònies i tenir controlats els gairebé 1.500 gats que viuen als seus carrers. És una feina de xinesos que requereix una coordinació perfecta entre els serveis municipals, les clíniques veterinàries i, per descomptat, els voluntaris que es deixen la pell diàriament.
Tot i això, no tot és de color de rosa. En molts altres punts de la geografia espanyola, com a Àvila, els encarregats de cuidar aquests animals asseguren estar al límit de les forces. El principal escull sol ser els diners: quan la major part del pressupost se'n va en la gestió d'empreses externes, amb prou feines queden engrunes per comprar menjar o costejar les castracions necessàries. Aquesta situació genera un clima de tensió constant, on els alimentadors de colònies felines assumeixen responsabilitats que li corresponen a l'ajuntament, mentre que les autoritats municipals de vegades ni tan sols tenen clar quantes colònies hi ha realment als seus carrers.
La manca de recursos es fa encara més evident als pobles petits, on els bàndols municipals de vegades han de recordar la prohibició d'alimentar els gats per lliure per evitar plagues i males olors. És fonamental que les administracions superiors acostin l'espatlla i ofereixin suport tècnic i econòmic als municipis amb menys mitjans. Només mitjançant una gestió integrada que no només pensi en el benestar dels gats, sinó també en la protecció de les espècies silvestres i en la convivència veïnal, es podrà solucionar un problema que, si es deixa de banda, només pot anar a més amb el pas del temps.
