S'ha dit molt sobre el gat: que és un animal solitari, que sap valer-les per si mateix i que no necessita ningú per subsistir. Tot i que és cert que els gats tendeixen a gaudir del seu temps tot sol, la realitat és més complexa. Si un gat ha establert un enllaç amb un altre animal o amb una persona, pot manifestar un comportament sorprenentment sociable.
De fet, els estudis recents demostren el que molts amants dels gats ja sabien o, si més no, intuïen: els gats no són tan solitaris com es pensava. En aquest article analitzarem detalladament el grau de sociabilitat dels gats, desmuntant mites i basant-nos en investigacions que han ampliat la nostra entesa sobre aquests meravellosos felins.
Realment el gat és un animal solitari?
La percepció generalitzada que els gats són animals solitaris probablement prové de la seva naturalesa com a caçadors. A la natura, els gats solen caçar i viure sols a causa de les seves habilitats com caçadors solitaris. El seu mètode de caça es basa en la paciència i la sigilositat, cosa que els permet emboscar les preses sense ajuda. Això no implica, però, que tots els gats prefereixin la solitud social.
El comportament dels gats domèstics ha evolucionat amb el procés de domesticació. A diferència dels gats salvatges, els gats que comparteixen llar amb humans han deixat de ser tan territorials i estan més disposats a interactuar amb els humans i altres animals. Aquest procés els ha fet més tolerants al contacte social, sobretot quan han estat adequadament socialitzats des d'una edat primerenca.
La importància de la socialització primerenca
La socialització comença des del moment que neixen. Durant les primeres setmanes de vida, els gatets formen un enllaç fort amb la seva mare, qui s'ocupa de mantenir calents, alimentats i protegits. Aquest primer llaç emocional és crucial per al desenvolupament social del gat, ja que els ensenya que poden dependre daltres per al seu benestar.
Posteriorment, els gatets comencen a interactuar amb els germans. Aquest període, generalment entre les 6 a 12 setmanes d'edat, és essencial per al seu desenvolupament social. Els jocs amb els germans els ensenyen a moderar el seu comportament, a entendre els límits ia desenvolupar habilitats socials fonamentals.
Si el gatet és adoptat al voltant de les 8 setmanes de vida, es troba en un punt òptim perquè la socialització amb humans sigui exitosa. Si se li proporciona un entorn segur i se'l tracta amb afecte, aviat aprendrà a formar enllaços afectius amb les persones de casa seva.
Els gats de carrer i la seva vida en «clans»
Contrari a la creença popular, els gats de carrer no sempre viuen sols. Poden formar grups o clans en què es protegeixen mútuament i col·laboren per trobar aliment. Aquests clans són més comuns a zones on els recursos són limitats i la col·laboració ofereix un avantatge evolutiu.
Trobar gats que visquin en completa solitud és poc comú. Si observem un gat de carrer que sembla estar sol, probablement ha estat abandonat o separat de la seva mare recentment. Els gats tenen una capacitat increïble per formar relacions, tant amb altres gats com amb humans, cosa que els permet viure millor quan estan en grup.
Tenen sentiments els gats de carrer?
En diversos enregistraments s'ha observat que els gats poden mostrar comportaments que abans s'atribuïen exclusivament a espècies com els gossos. Un vídeo molt revelador mostra un gat que intenta reanimar el seu amic, qui està inconscient a terra. El gat li dóna el que sembla un massatge cardíac i es fica al llit al costat d'ell per mantenir-lo calent. Aquest tipus de comportament social reflecteix un nivell d‟empatia que no sempre s‟associa amb els felins.
Encara que el mite que els gats són animals freds persisteix, no hi ha dubte que són capaços de crear vincles emocionals profunds, tant amb altres felins com amb els humans. La raó per la qual solem veure menys mostres d'afecte als gats és perquè el llenguatge corporal és molt subtil i, sovint, malinterpretat.
Per què es creu que els gats són solitaris?
És comú comparar els gats amb els gossos, una espècie coneguda per la necessitat de contacte constant i el comportament gregari. No obstant això, els felins tenen una naturalesa territorial molt marcada, cosa que els porta a preferir el seu propi espai personal. De la mateixa manera, els gats no solen exhibir les conductes socials extravertides pròpies d'altres espècies. Això ha contribuït a la fama d'éssers solitaris i independents.
Tot i això, diversos estudis recents han demostrat que els gats també gaudeixen de la interacció social. Encara que no es llancen immediatament a cercar la nostra atenció, quan aconsegueixen establir confiança amb els seus cuidadors, poden arribar a ser sorprenentment afectuosos. De fet, una investigació realitzada als Estats Units va revelar que els gats se senten més tranquils quan són a prop dels seus amos.
Adaptació a la vida humana
Al llarg dels segles, els gats han après a conviure amb éssers humans. Tot i que conserven gran part del seu comportament territorial, molts felins han après a tolerar i fins i tot a gaudir de la companyia d'altres gats, sempre que les condicions siguin adequades.
En un entorn domèstic, els gats solen cercar el contacte humà, especialment si s'han socialitzat des de petits. Igual que passa a les colònies de gats ferals, on els felins generen interaccions socials moderades, els gats domèstics també poden desenvolupar llaços emocionals amb els cuidadors. Curiosament, alguns gats d'interior busquen més contacte humà que els felins que viuen a l'exterior, possiblement perquè la vida a l'interior els priva d'altres estímuls externs.
Els gats poden viure sols o necessiten companyia?
Fins i tot dins dels gats domèstics hi ha notables diferències de caràcter. Alguns s'adapten perfectament a viure en solitari i no mostren estrès en quedar-se sols durant períodes curts. Altres, en canvi, se senten molt més feliços si tenen la companyia d?un congènere o d?un cuidador atent.
Si decideixes adoptar un gat, és important observar-ne el comportament per entendre les seves necessitats. Mentre que alguns gats gaudiran de la independència i preferiran tenir el seu propi espai, altres poden desenvolupar símptomes de solitud, com ara agressivitat, el miol excessiu o alteracions en el comportament alimentari.
Alguns felins realment gaudeixen de la companyia daltres gats. Per a aquells que han estat socialitzats adequadament, tenir un company pot enriquir la seva vida i oferir entreteniment i consol quan els seus cuidadors no són presents.
Cada gat és un individu únic amb les seves pròpies preferències socials. La creença que els gats són animals solitaris està començant a enfonsar-se gràcies a estudis que revelen el contrari: poden formar llaços profunds, tant amb altres membres de la seva espècie com amb els humans, i el seu comportament social és, en molts casos, molt més complex del que es pensava.