La presència d' gats de carrer es consolida com un desafiament quotidià a múltiples municipis, on conviuen la protecció animal, la salut pública i la convivència veïnal. A Espanya, la resposta s'està articulant al voltant del mètode CER (captura, esterilització i tornada), amb regulacions, censos i voluntariat cada cop més estructurats.
Mentre uns consistoris exhibeixen plans madurs amb dades i costos, altres reclamen infraestructures com a refugis i colònies protegides per a casos complexos. A aquest impuls se sumen iniciatives insòlites a Europa, com les d'Amsterdam, que adapten el entorn urbà per reduir riscos als felins sense trencar lequilibri amb el patrimoni.
Barakaldo: colònies desbordades i petició d'un refugi propi
A Barakaldo, amb més de 100.000 habitants, es calcula que deambulen més de 800 gats entre zones urbanes i à rees rurals, una mostra de com viuen els gats al carrer. Un centenar de colònies, ateses per voluntariat de l'associació Lagunak (activa des del 2017), tracta de sostenir la seva cura mitjançant accions sobre com ajudar els gats de carrer malgrat la saturació.
El col·lectiu xifra al voltant de 700 els exemplars censats i denuncia la manca d'esterilització en entorns rurals, juntament amb l'escassetat de cases d'acollida, moltes amb estades indefinides que superen els tres anys. Per això, tornen a reclamar un refugi municipal accessible i, a més, un espai protegit per resituar felins poc sociables en una zona segura.
L'Ajuntament aporta pinso, captures, esterilitzacions i identificaciĂł amb microxip, però Lagunak relata atacs a colònies i destrosses en instal·lacions, especialment en Ă rees com Cruces i Llano. En paral·lel, mantenen en adopciĂł mĂ©s de 40 gats en espera de famĂlia.
Una altra via que s'estudia és aprofitar-ne una herència destinada al benestar animal per impulsar projectes com una guarderia felina o un jardà per a aquests animals, prioritzant —segons els qui van conèixer la donant— la creació d'un refugi municipal estable per als que no tenen llar.
Valladolid: dades, control sanitari i formaciĂł d'alimentadors
El pla municipal de gestió felina de Valladolid, en vigor des de l'estiu del 2021, ha registrat 161 colònies amb uns 1.800 gats, i una altra trentena està en trà mit de legalització. Gairebé la meitat de les colònies té tots els seus membres esterilitzats i desparasitats, i vuit de cada deu animals identificats es consideren ja controlats.
La base del programa és la identificació amb microxip, el seguiment sanitari i la esterilització. Segons el Consistori, l'evolució ha passat d'un nombre elevat de felins malalts a colònies visiblement més sanes i entorns més ben cuidats.
La majoria de colònies regulades se situen a sòl privat (83) on l'Ajuntament col·labora amb voluntariat; a terreny municipal hi ha 48 colònies amb 580 gats i sis més esperen autorització. Entre les més nombroses figuren 'Arques Reals' (38 gats), 'Arturo Eyries 2' (35) i 'Colònia Azaña' (34). En tramitació destaca 'Els guardians de la nit' (34), amb 'Colònia Marina' (23) i 'Estadio' (17).
Per autoritzar una nova colònia en via pública se n'exigeix ​​una sol·licitud amb ubicació, punts d'alimentació, distribució per sexes i cuidadors responsables. Després de la revisió veterinà ria municipal i amb almenys el 80% vacunat, desparasitat i esterilitzat, se'n decideix l'autorització definitiva.
Qui gestioni una colònia ha de comptar amb carnet d'alimentador, lligat al mètode CER. Actualment hi ha 294 persones acreditades, desprĂ©s de formaciĂł gratuĂŻta impartida per associacions i personal veterinari municipal. La credencial, que abans era vitalĂcia, passa a tenir una vigència de dos o tres anys.
El consistori estima un cost anual de 78.000 euros per a la gestió de colònies, incloent 20.000 euros en subvencions, treballs veterinaris i personal. El 2024 es va incorporar una auxiliar administrativa dedicada a sistematitzar i informatitzar dades ia canalitzar incidències amb protectores i ciutadania.
Entre les queixes veïnals apareixen males olors, excrements, accés a propietats o alimentacions no autoritzades, a més de possibles impactes en la biodiversitat. Per la seva banda, els que cuiden colònies han de retirar restes de menjar humit, netejar dià riament, mantenir aigua i pinso en recipients discrets i col·laborar en la mediació amb el veïnat.
Conca i Belmonte: CER a municipis petits i demanda d'ajudes
La Diputació de Conca impulsa el control de colònies felines mitjançant GEACAM, contractada amb fons estatals, per aplicar el CER als municipis adherits a la convocatòria de 2025. En localitats com Belmonte, es treballa per mantenir o disminuir la reproducció, posant èmfasi en la col·laboració veïnal.
L'alcaldessa belmontenya reclama més ajudes econòmiques directes perquè cada ajuntament decideixi com invertir-les, aixà com campanyes perquè els propietaris puguin esterilitzar i xipar a preus reduïts. Assenyala que l'obligació d'identificar els gats comunitaris xoca amb la manca de recursos en consistoris petits.
Gran CanĂ ria: abandĂł, coordinaciĂł i continuĂŻtat del CER
Des de Sant Bartomeu de Tirajana, activistes subratllen que el abandonament d'animals segueix alimentant colònies i casos de gats sociables que acaben al carrer. Encara que la Llei de Benestar Animal estĂ vigent, es crĂtica la desigual aplicaciĂł municipal i aturades a esterilitzacions que fan retrocedir avenços del voluntariat.
Se citen exemples dispars: hi ha municipis que no gestionen colònies al·legant l'entorn natural i altres que acumulen més de 500 esterilitzacions aquest any. També es demana millor coordinació insular per prioritzar programes continuats de CER i evitar despeses poc útils.
La sensibilització pública es recolza en jornades i activitats solidà ries, a més de portes obertes a centres municipals, per tal de fomentar adopcions i reforçar la xarxa de llars d'acolliment i de voluntariat.
Sagunt: llum verda a un refugi i debat sobre el model
El ple de Sagunt va aprovar per unanimitat la construcció d'un refugi felà i la sol·licitud d'ajuts a altres administracions, en compliment d'un projecte de pressupostos participatius dotat amb 75.000 euros.
L'à rea de Sanitat enumera avenços recents: reglament de gestió, millora del cens, adaptació del pla CER a la normativa, programa veterinari i de voluntariat, i designació d'un agent tutor. Com a mesura immediata, el consistori preveu instal·lar casetes per a gats en punts concrets del municipi.
Des de l'oposició es reclama un esforç més gran i es qüestiona que les casetes siguin la solució definitiva davant d'un refugi entès com espai d'acollida per a situacions extremes. També es demana accelerar la coordinació amb associacions i autoritzacions, prenent com a referència experiències properes.
Lugo: protectores al lĂmit demanen suport
Col·lectius com Michos de Lugo alerten de mesos complicats per la saturació de colònies i la manca de recursos, malgrat l'empenta del voluntariat. Aquestes entitats demanen més suport estable, incloent guies sobre com ajudar els gats ferals, per sostenir esterilitzacions, alimentació i atenció veterinà ria.
Amsterdam: escales als canals per evitar ofegaments
La capital neerlandesa instal·larà escales de fusta en trams estratègics dels seus canals, amb una inversió de 100.000 euros, perquè els felins que caiguin a l'aigua trobin una via d'escapament a murs de pedra sense sortides naturals.
La mesura, inspirada en Amersfoort —que va col·locar 300 estructures similars—, pretén reduir morts per ofegament i beneficiar altres espècies urbanes, integrant-se de manera discreta en un entorn d'alt valor patrimonial.
Aquest tipus de solucions introdueix el benestar animal en el disseny de la ciutat i obre la porta perquè altres urbs amb cursos d'aigua adoptin adaptacions senzilles per a fauna.
El panorama evidencia que, amb programes CER estables, formació, dades i recursos, les colònies felines es poden gestionar millor: alguns municipis ja mostren resultats, altres busquen refugis i més finançament, i les iniciatives urbanes innovadores marquen el camà per protegir els gats de carrer sense descuidar la convivència.
