Tenir un michi a casa és una alegria constant, però també implica que ens hem de posar les piles amb certes responsabilitats legals per assegurar que estiguin sempre fora de perill. No es tracta només de complir la llei per por a una multa, sinó de donar al nostre company una xarxa de seguretat en cas que decideixi explorar el barri i no sàpiga com tornar a casa.
A Espanya, el panorama legal ha canviat força amb l'arribada de noves normatives que busquen combatre l'abandonament i millorar la salut pública. Ja no és només el gos el que ha de portar xip; ara els gats i altres animals com els fures entren en aquest marc regulador per garantir que cada mascota tingui un amo identificat i un historial sanitari controlat.
Molts propietaris pensen que, com que els gats solen ser més casolans que els gossos, no cal identificar-los, però la realitat és que el risc de pèrdua existeix a qualsevol llar. La identificació permet que, si un gat acaba en una protectora o clínica, es pugui llegir el xip i contactar amb la família en qüestió de minuts, evitant que l'animal passi dies en un refugi.
A més, aquest sistema és l'eina estrella per frenar l'abandó. En vincular legalment l'animal amb una persona, es fomenta una cultura de tinença responsable i es pot localitzar l'amo en cas que l'animal sigui abandonat, fet que actua com un element dissuasori molt potent.
Des del punt de vista sanitari, el xip és clau per al seguiment de malalties greus, com la leucèmia felina o la ràbia. Tenir un registre oficial facilita que els veterinaris sàpiguen exactament quines vacunes té l'animal, permetent una resposta ràpida davant de possibles brots zoonòtics o crisis sanitàries a la zona.
El mètode estàndard i més fiable és la implantació d'un microxip electrònic. És bàsicament una càpsula diminuta, semblant a un gra d'arròs, que s'introdueix sota la pell, generalment a la zona del clatell. Aquest dispositiu és passiu, cosa que significa que no té bateria ni emet senyals de GPS, sinó que conté un codi numèric únic.
Perquè el xip sigui útil, no n'hi ha prou que el gat el porti posat; és imprescindible que el codi estigui associat als dades del propietari en una base de dades oficial. A Espanya, aquest procés sol gestionar-se a través de les escoles veterinàries i les administracions autonòmiques, assegurant la traçabilitat total de l'animal.
És vital recordar que si et mudes de casa o canvies de telèfon, has de actualitzar la teva informació al registre. No serveix de res que un veterinari llegeixi el xip d'un gat perdut si el número de telèfon que apareix és antic o l'adreça ja no és la correcta.
Amb l'entrada en vigor de la Llei 7/2023, les exigències han pujat de nivell. Ara és obligatori que els gats estiguin identificats i esterilitzats abans de fer els sis mesos d'edat. Aquesta mesura és fonamental per controlar la sobrepoblació felina i reduir el nombre de gatets que acaben vivint al carrer.
L'única excepció a aquesta regla són aquells gats que estiguin registrats com reproductors oficials i pertanyin a un criador degudament autoritzat. Per a la resta de propietaris, el compliment d'aquestes dues pautes (xip i castració) és un requisit legal innegociable.
L´incompliment d´aquestes normes pot sortir molt car. Les sancions varien segons la gravetat, però no identificar un gat es considera una infracció greu, mentre que la reproducció no autoritzada pot escalar a infraccions molt greus amb multes que podrien assolir xifres astronòmiques, arribant en alguns casos extrems fins als 200.000 euros.
Tot i que la llei general marqui el camí, cada comunitat autònoma té les seves pròpies particularitats en la gestió. Per exemple, a la Comunitat de Madrid, el registre es realitza a través del RIAC (Registre Informatitzat d'Animals de Companyia), i és requisit indispensable estar identificat per poder administrar la vacuna de la ràbia.
En altres regions, com Catalunya, es recomana o fins i tot s'exigeix que els animals en portin una placa identificativa addicional al collaret, el que permet saber qui és el propietari sense necessitat dutilitzar un escàner electrònic. A Andalusia o Galícia, els terminis per inscriure l'animal després del naixement o l'adopció poden variar lleugerament, encara que la tendència és sempre la identificació primerenca.
Si tens dubtes sobre els terminis exactes a la teva zona, el més senzill és preguntar al teu veterinari col·legiat, ja que ells estan al dia amb la normativa regional i són els que gestionen la pujada de dades als registres oficials.
És normal que ens preocupi com reaccionarà el gat a la punxada del microxip, però la realitat és que és un procés ràpid i gairebé indolor. Perquè l'experiència sigui un passeig, l'ideal és portar el michi en un transportí còmode, preferiblement amb alguna manta que faci olor de casa perquè se senti segur.
Un cop acabada la implantació, el millor és aplicar el reforç positiu. Dóna-li un premi o la seva llepa favorita perquè associï la visita al veterinari amb una cosa gratificant. És recomanable vigilar la zona del coll els dies següents per descartar qualsevol reacció al·lèrgica o molèstia, encara que és molt poc comú.
Com a mesura extra de seguretat, és molt recomanable afegir-ne una medalla amb el teu mòbil al collaret. Això agilitza moltíssim la recuperació si s'escapa el gat, ja que qualsevol persona que el trobi podrà trucar-te a l'instant sense haver de portar l'animal a una clínica per llegir el xip.
Portar la documentació al dia, incloent-hi el passaport europeu si tens pensat viatjar, i comptar amb un assegurança de responsabilitat civil és la combinació perfecta per a un propietari responsable. Això no només protegeix la salut del gat, sinó que també et dóna suport econòmic si l'animal causés algun dany accidental a tercers.
La implantació del microxip i el registre a la base de dades de cada comunitat són passos essencials que garanteixen el control sanitari i la seguretat dels nostres felins, ajudant a eradicar l'abandó i complint les estrictes sancions de la Llei de Benestar Animal.
