Al bell mig de Madrid, Purina ONE ha posat en marxa un espai immersiu dedicat a l'adopció de gats i com els prejudicis poden condicionar la decisió de portar un animal a casa. La proposta busca que qualsevol persona que hi passi es plantegi si realment tria un gat pel seu caràcter i necessitats, o més aviat per la primera impressió que li produeix el seu aspecte físic.
Aquest nou espai forma part d'un projecte més ampli centrat en allò que es coneix com «efecte halo» aplicat als gats de refugi, un fenomen psicològic que fa que una sola característica, com l'aparença saludable, influeixi en la valoració global que fem d'un individu. En el cas dels gats, aquesta percepció pot marcar la diferència entre trobar una família o continuar esperant en un refugi.
Un espai immersiu a Gran Via per posar a prova els nostres prejudicis
La instal·lació es troba a Gran Via 46, una de les zones més transitades de Madrid, amb la intenció d'atreure tant persones interessades en l'adopció com curiosos que simplement vulguin viure l'experiència. El recorregut està dissenyat perquè el visitant es confronti amb les pròpies percepcions i descobreixi fins a quin punt es deixa portar per l'aparença dels animals.
L'objectiu principal és que el públic comprengui millor com funciona l'efecte halo en l'elecció d'un gat. A través de diferents elements visuals i propostes interactives, es convida a reflexionar sobre per què alguns gats, especialment els que semblen menys sans o tenen un aspecte més descuidat, passen molt més temps als refugis malgrat ser igual d'afectuosos i compatibles amb una llar.
Segons expliquen des de la marca, aquest espai també serveix per explicar el compromís de Purina amb els refugis de gats a Espanya. A més de la part experiencial, s'ofereixen dades sobre la tasca que fan aquestes entitats i com la nutrició pot influir en la recuperació i en la imatge que projecten els animals davant de potencials adoptants.
Per reforçar el missatge, l'exposició inclou informació sobre la presència de Purina a diferents projectes de suport a protectores, subratllant la importància del treball diari dels refugis i la necessitat que la ciutadania entengui els reptes que afronten a l'hora de donar eixida als animals que acullen.
L'efecte halo i el seu impacte en l'adopció de gats
La iniciativa es recolza en una enquesta realitzada a propietaris de gats que ja conviuen amb felins adoptats o adquirits. A partir d'aquesta investigació, Purina ONE va concloure que els gats que es perceben com a més sans, amb pelatge brillant, bona condició corporal i aspecte despert, compten amb moltes més probabilitats de ser escollits davant d'altres que no transmeten aquesta sensació de benestar immediat.
En aquest context, el científic del comportament i consultor de recerca Richard Shotton ha destacat que l'efecte halo no es limita a la manera com valorem les persones, sinó que també es trasllada a la manera com jutgem els animals. Com més saludable sembla un gat, més gran és la predisposició de la majoria de la gent a interessar-s'hi i plantejar-se la seva adopció.
Les dades manejades al projecte mostren que pot existir una diferència significativa en la probabilitat d'adopció depenent de l'aparença. Purina ONE apunta que els gats que semblen més saludables poden arribar a ser fins a un 56% més adoptables que aquells la imatge externa dels quals reflecteix malaltia, distracció o fragilitat, fins i tot quan tots dos tenen el mateix potencial per adaptar-se a una llar.
Aquest biaix visual posa de manifest que molts animals queden injustament relegats als refugis per motius purament estètics o per la impressió immediata que causen en entrar en contacte amb possibles adoptants. L'experiència immersiva tracta precisament de fer visible aquest punt cec i convidar a mirar més enllà del primer cop de vista.
D'aquesta manera, l'espai no només es planteja com una activitat interactiva, sinó com una eina de conscienciació sobre els mecanismes psicològics que influeixen en l'adopció. La proposta anima a replantejar-se què entenem per «gat ideal» ia donar una oportunitat a aquells que, a simple vista, potser no criden tant l?atenció.
El projecte «Inadoptables» i la importància de la nutrició
La instal·lació a Madrid s'integra dins de Inadoptables, una iniciativa impulsada per Purina ONE que persegueix desmuntar la idea que hi ha gats condemnats a no ser adoptats. El plantejament del projecte és que, amb una alimentació adequada, molts d'aquests animals poden recuperar pes, millorar-ne el pelatge i reforçar-ne la salut general, cosa que incrementa enormement les opcions de trobar una llar.
El cor de l'exposició se centra en la història de Pixelon i Sprit, dos gats que vivien en refugi i la situació del qual va fer un gir notable després de rebre una nutrició específica. Amb el temps, tots dos animals van començar a mostrar un aspecte molt més saludable, cosa que es va traduir en una percepció diferent per part de les persones que s'acostaven a conèixer-los.
A través d'aquests casos concrets, el projecte cerca il·lustrar que la línia entre un «gat invisible» i un gat molt demandat pot ser més fina del que sembla, i que una part important daquesta diferència està relacionada amb lalimentació i la cura diària. El canvi extern, en molts casos, reflecteix també una millora interna a l'estat de salut de l'animal.
L'enfocament d'“Inadoptables” tracta de trencar amb l'etiqueta que alguns gats arrosseguen simplement pel seu aspecte, edat o antecedents. La idea és demostrar que no hi ha un perfil tancat de gat adoptable, sinó animals amb històries diferents que, amb el suport necessari, es poden adaptar a conviure amb una família com qualsevol altre.
En aquesta línia, la marca insisteix que la nutrició és una peça clau del benestar felí, però no lúnic factor que influeix en ladopció. També entren en joc l'acompanyament dels refugis, la informació que s'ofereix als adoptants i la disposició de les persones a conèixer a fons cada gat en lloc de quedar-se només amb el que veuen al principi.
Suport a refugis de gats i visibilització de la feina
A més del component divulgatiu, Purina ONE ha aprofitat aquesta acció per reforçar la seva col·laboració amb diversos refugis de gats a Espanya. En el marc del projecte, la companyia ha donat més de 1.600 quilos daliment per a mascotes destinats a diferents entitats que treballen amb felins en situació dabandonament.
Concretament, aquestes donacions s'han adreçat a RMAC Sant Boi de Llobregat, Help Guau Argentona i APAG Granollers, tres organitzacions que en conjunt atenen aproximadament a 240 gats. Aquest suport busca alleujar part de la càrrega que suporten diàriament, ja que l'alimentació suposa una de les despeses més constants i elevades per a qualsevol refugi.
Més enllà de l'aportació material, l'exposició vol ser una plataforma per a donar més visibilitat a la tasca que realitzen aquestes entitats. Moltes vegades, la seva feina queda en un segon pla, malgrat que s'encarreguen de rescatar, cuidar, rehabilitar i buscar família animals que, altrament, tindrien molt difícil tirar endavant.
Des de la companyia, la veterinària i responsable de comunicació de Purina España, Elisenda Saperas, subratlla que un dels propòsits centrals de l'espai immersiu és que el públic connecti de manera directa amb la realitat dels refugis. Segons explica, aquests centres exerceixen una funció essencial que no sempre és visible per a la ciutadania.
El discurs de Saperas incideix que aquest tipus d'iniciatives també serveixen per reconèixer l'esforç dels equips i els voluntaris que sostenen els refugis. Alhora, es busca que les persones que visitin l'exposició s'interessin més per l'adopció responsable i per donar suport, en la mesura de les seves possibilitats, a la tasca d'aquestes organitzacions.
Tot plegat, l'espai immersiu de Madrid, el projecte Inadoptables i les donacions a refugis conformen una mateixa línia d'actuació: treure a la llum els biaixos que influeixen en l'adopció de gats, mostrar que la nutrició pot ser determinant en la recuperació dels animals i recordar que, darrere de cada gat en un refugi, hi ha un equip treballant per donar-li una segona oportunitat.